Territori històric
Terres del Maestrat és un territori ple d’història, on la pedra és la gran protagonista, situat al voltant de la Via Augusta i que va pertànyer a l'Orde de Montesa. Descobrim construccions de pedra en sec, els forns on es preparaven els cadufs, els masos, les sènies...
L'art rupestre del Mesolític
Especial menció mereixen les coves i abrics que són el més antic testimoni de la presència de l’home, entre les quals destaquem les pintures rupestres del mesolític del Barranc de la Valltorta, declarades patrimoni de la UNESCO.
Els íbers, els romans i La Via Augusta
En alguns monticles es troben els denominats poblats ibèrics que amb el domini romà desapareixen i es romanitzen covertint-se en pobles on perduren les restes en pedra de l’antiga calçada romana, Via Augusta, que discerneix per la Salzadella, Sant Mateu, La Jana i Traiguera. A la Via Augusta podràs observar els mil·liaris, unes columnes de pedra situades de tram en tram que marcaven les distàncies. A més, al llarg d'aquesta via de comunicació es va estendre el cultiu de l’olivera.
Els àrabs
Amb l’arribada dels àrabs, els pobles van adquirir una estructura urbana pròpia d’aquesta civilització que es pot apreciar encara en els carrers estrets i irregulars i cases amb terrat i poques apertures. S'introdueixen, a més, les “nories” (sènies) per extraure l’aigua del subsòl. És en aquest moment quan Traiguera comença la construcció de forns per a preparar els cadufs dels que se servien les sènies.
La reconquesta i l'Ordre de Montesa
Després de cinc segles de dominació musulmana, el rei Jaume I, corona d’Aragó, va conquistar el territori i incorporarà el Castell de Cervera i els pobles que d’ell depenien (SXIII). Per la seva part Jaume II va impulsar la creació d’una orde militar, la de Santa María de Montesa (1319) i al front de la mateixa el Maestre (d’aquí el nom de Maestrat) que era la màxima autoritat que s’instal·laria en Sant Mateu, per tal de col·laborar en la reconquesta i administració dels territoris del rei d’Aragó. El Maestrat va viure la seua època daurada en l’ Edat Mitjana amb el comerç de la llana entre d'altres.
Crisi del segle XVI i XVII
Despres vindria la crisi del segle XVI marcada per la peste, el bandolerisme i agreujada a principis del segle XVII per l'expulsió dels moriscs que van despoblar el territori i com a conseqüencia les terres de cultiu. Malgrat tot encara es van dur a terme magnífics exemples de construccions renaixentistes com el Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera.
Guerres carlines i actualitat
Un altre fet relevant van ser les Guerres Carlines al llarg del segle XIX que crearen inestabilitat al territori, aquesta época fosca tocaria fons amb la filoxera que va arruïnar el cultiu de la vinya. Així, com molts dels territoris d’interior, el Maestrat va decaure, però ha sabut mantenir les seves arrels amb el treball d’homes i dones, amb l’oli de les seves oliveres mil·lenàries (vestigi de l’època romana) i el conreu de garrofers i ametlers.